La Llei de millora de barris

Què és la Llei de barris?

La Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial, fou votada pel Parlament de Catalunya a finals de maig del 2004, i el setembre d’aquell mateix any el Govern aprovava el Reglament que desplegava la Llei i en feia possible de manera immediata l’aplicació pràctica.

L’objectiu d’aquesta llei és promoure una transformació global d’aquells barris que, com el nom de la Llei indica, requereixen una atenció especial, a fi d’evitar-ne la degradació, millorar les condicions i la qualitat de vida dels ciutadans que hi resideixen i afavorir, d’aquesta manera, la cohesió social.

La Llei de barris concentra els seus esforços en aquells barris amb una major necessitat social i dèficits urbanístics més importants: nuclis antics, polígons d’habitatge dels anys seixanta i setanta i àrees nascudes de processos d’urbanització marginal. El mecanisme de la Llei funciona de manera senzilla: la Generalitat crea un fons de foment del Programa de barris i àrees urbanes que requereixen atenció especial, dotat amb recursos pressupostaris del govern de la Generalitat, adscrits al Departament de Política Territorial i Obres Públiques. A partir de l’existència d’aquests recursos, el Govern publica cada any una convocatòria a la qual crida a participar els ajuntaments que vulguin dur a terme projectes de rehabilitació integral en algun dels barris del seu terme municipal. En cas de ser seleccionats, els projectes reben un finançament que pot oscil·lar entre el 50 i el 75% del cost total del projecte.

S’utilitza un doble barem a l’hora de seleccionar els projectes. En primer lloc, s’avalua la situació del barri per mitjà d’indicadors estadístics objectius relatius a quatre camps: dèficits urbanístics i d’equipament, estructura i dinàmica demogràfica, problemes econòmics i ambientals, i dèficits econòmics i desenvolupament local. En segon lloc, s’avalua el projecte presentat per l’ajuntament. El projecte té una influència decisiva a l’hora de seleccionar els barris, per això s’afirma que la Llei de barris no és tant un programa per a barris amb problemes com un programa per a barris amb projectes. Projectes que han de servir per afrontar els problemes.

Els projectes han de tractar de manera integral la problemàtica del barri, intervenint simultàniament en tots els aspectes que l’afecten. Els projectes d’intervenció integral subvencionats abracen un conjunt d’actuacions diverses i heterogènies, aplicades amb caràcter transversal, d’acord amb vuit camps d’actuació en els quals la Llei requereix intervenir:

1) millora de l’espai públic i provisió de zones verdes
2) condicionament dels elements comuns de l’edificació
3) provisió d’equipaments d’ús col·lectiu
4) incorporació de les tecnologies de la comunicació
5) implantació i millora d’infraestructures energètiques i ambientals
6) foment de l’equitat de gènere en l’ús de l’espai urbà i els equipaments
7) desenvolupament de programes que comportin una millora social, urbanística i econòmica dels barris
8) millora de l’accessibilitat i supressió de les barreres arquitectòniques.

L’aplicació d’un pla de barris té un efecte que va molt més enllà de la superfície i afecta el teixit social i la psicologia col·lectiva dels barris, i aporta sòlids elements de convivència. Des que va entrar en vigor la Llei, ara fa sis anys, s’han resolt sis convocatòries d’ajuts per als barris i àrees urbanes que requereixen una atenció especial. Fins el 2009 s’hi havien presentat més de 300 sol·licituds, entre les quals 92 projectes havien estat seleccionats, de manera que s’havien atorgat ajuts per un import de 990 milions d’euros per a la millora de 92 barris on viuen 804.000 ciutadans.

Aquest any 2009, la convocatòria ha estat diferent, ja que hi havia la possibilitat de presentar projectes de regeneració integral, projectes de viles de menys de 10.000 habitants i sol·licitar el contracte de barri (per aquells municipis que ja han finalitzat el seu projecte). En total s’han presentat 74 projectes, 30 de regeneració integral, 42 municipis de menys de 10.000 habitants i 2 al contracte de barri, i se n’han concedit 10 dels primers, 15 dels segons i 1 contracte (al Districte II de Terrassa), per un total de 99 milions d’euros.